Decomissat un colom mutilat i tenyit fet servir com a reclam turístic

La Guàrdia Urbana de Barcelona rescata l’animal pintat de colors i exhibit amb ànim de lucre al Park Güell

 ha decomissat un colom “mutilat” i amb les plomes tenyides que era exhibit amb ànim de lucre al Park Güell. L’actuació va tenir lloc dijous a la tarda quan una persona va ser enxampada al parc utilitzant l’animal com a reclam turístic. 

Segons ha informat la policia municipal, aquesta pràctica “no és un cas aïllat” i acostuma a ser habitual en punts turístics. Habitualment, són els mateixos ciutadans els que informen la Guàrdia Urbana del maltractament. El procediment habitual consisteix a mutilar les ales de l’ocell per impedir que voli, pintar-lo de colors cridaners, en aquest cas fúcsia i verd, i utilitzar-lo com a reclam perquè els turistes s’hi facin fotos, a canvi d’una petita quantitat econòmica.

Ver imagen en Twitter
Imatge extreta de la guàrdia urbana de Barcelona

Guàrdia Urbana Barcelona@barcelona_GUB

Comissem un colom, mutilat i amb les plomes tenyides de colors, exhibit amb ànim de lucre com a reclam turístic al #ParcGüell. Hi ha una persona investigada com a presumpte autor d’un delicte de maltractament animal.#gubGR2711:41 – 1 feb. 201924 personas están hablando de estoInformación y privacidad de Twitter Ads

Fins al moment hi ha una persona investigada com a presumpta autora d’un delicte de maltractament animal. I el colom ha estat traslladat a una protectora d’animals.

Mor un gall fer, espècie amenaçada, després de ser assetjat per turistes a Benasque

Un mascle de gall fer en zel, una au inclosa als catàlegs nacional i aragonès d’espècies amenaçades, ha mort al municipi pirinenc de Benasque (Osca) després que l’assetgessin grups de turistes que volien fotografiar-lo mentre mostrava el plomatge per atreure l’atenció de les femelles.

Segons informa el Govern aragonès, malgrat el comportament esquiu d’aquesta espècie i que es tracta d’una au fonamentalment nocturna, durant l’època de zel, que es produeix durant alguns dies a la primavera, es deixen veure amb facilitat en zones atípiques, freqüentades de vegades per persones.

Agents per a la Protecció de la Natura van ser informats que el passat 26 d’abril un exemplar de gall fer en zel s’aproximava a persones a la zona de la Plana de Senarta. Tot i que l’endemà van poder traslladar l’exemplar a una zona allunyada, en el moment de capturar-lo ja havia estat objectiu de moltes fotografies i de persecucions per immortalitzar el seu comportament i el seu inusual acostament a les persones.

Un mascle de gall fer en zel.
Imatge extreta d’EL PAÍS

El llop torna pas a pas

Molt esquerp, es deixa a veure en comptagotes i a Europa ha estat perseguit durant dècades pels seus atacs a la ramaderia. Al llop se’l va donar per desaparegut a Catalunya a principis del segle XX, però la seva voluntat exploradora l’ha fet creuar durant vint anys les fronteres d’Itàlia i França per tornar als Pirineus. Des del 2000, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha detectat quinze exemplars (catorze mascles i una femella) de llop canis lupus italicus (la subespècie italiana) a les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i el Moianès.

L’últim exemplar identificat, un mascle, va ser captat per un parany fotogràfic el passat estiu al Port del Comte, entre les comarques del Solsonès i l’Alt Urgell. Uns altres indicis de la seva presència són dos rastres trobats a la neu i excrements. “No tenim constància que s’hagi format cap parella ni que hagin criat a Catalunya. No sabem quan pot passar, però pot ser en qualsevol moment”, explica Ricard Casanovas, director del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat.

El llop detectat per un parany fotogràfic en el Port del Comte.
Imatge extreta d’EL PAÍS

El Marco Polo dels linxs

És possible que sigui un dels linxs ibèrics més curiosos i exploradors que s’hagin detectat durant els últims anys a la península Ibèrica. Però al Litio no se’l pot considerar ni esquiu ni poruc. Així es pot comprovar en un vídeo que els agents mediambientals de la Generalitat van fer d’aquest exemplar mascle de Lynx pardinus, nascut el 2014 al centre de cria en captivitat d’El Acebuche (a l’espai natural de Doñana, a Huelva), que, per a sorpresa dels experts, va aconseguir arribar a Barcelona des de Portugalen perfecte estat de salut.

En les imatges s’observa l’animal descansant en un camp de cirerers, impassible davant la presència humana. I gairebé com si posés per a les càmeres, el felí s’aixeca, s’estira, i després segueix caminant tranquil·lament entre les males herbes. Dimecres el van transportar a un centre de recuperació de linxs a Granada i a mitjans d’aquest mes de juny el tornaran a alliberar a Portugal, a Sierra Morena o al Parc Nacional de Doñana. 

Imatge extreta d’EL PAÍS

Almenys 90 tortugues neixen en una platja de Cambrils

En algun moment d’aquest estiu, una tortuga babaua (Caretta caretta) que solcava el Mediterrani va escollir la costa de Cambrils per pondre els ous. Va sortir a la platja de Cap de Sant Pere de Vilafortuny, va reptar per un terreny normalment ple de tovalloles i para-sols i va pondre 112 ous, dels quals almenys 90 han tirat endavant. En tot el període de la incubació, generalment uns 80 dies, ningú s’ha adonat que hi havia un niu. I no va ser fins diumenge que una dona va veure interromput el seu passeig per una fila de nou petites tortugues que movien les potes intentant arribar al mar.

Seguint el rastre que havien deixat les tortugues, els veïns van trobar el niu, un forat excavat a la sorra, que els agents rurals i la Xarxa de Rescat de Fauna Marina es van afanyar a acordonar. El mateix diumenge a la tarda, els agents van detectar nous naixements, dos d’ells molt febles, amb dificultats per sortir a la superfície. Aquests exemplars mostraven signes a l’abdomen d’haver estat furgant durant hores, en una sorra molt compacta per l’allisada diària que fa el tractor de manteniment. Així, doncs, es va decidir desenterrar el niu dilluns a primera hora, i es va aconseguir recuperar cinc exemplars més. En total, els tècnics han comptabilitzat 112 ous, 85 dels quals oberts, la qual cosa indica que el 80% de la posta podria haver arribat al mar, mentre que uns 20 no han tirat endavant.

Almenys 90 tortugues neixen en una platja de Cambrils
Imatge extreta d’EL PAÍS

Jane Goodall adverteix que afrontem una extinció massiva d’animals

La cèlebre estudiosa dels ximpanzés denuncia l’augment del tràfic il·legal d’espècies a Àsia i que estan desapareixent les girafes.

Envoltada de plantes, criatures silvestres i moltíssima humitat, Jane Goodall es trobava en el seu ambient. La van portar al bosc inundat del CosmoCaixa per fer-li fotos i, de sobte, es va posar a ploure –una pluja artificial– a les instal·lacions que recreen l’ecosistema amazònic. Goodall, 84 anys amb elegància natural i la prestància que dona haver passat bona part de la vida estudiant micos a la selva humida africana, somriu. Sembla que busqui amb la mirada a la part alta dels arbres els seus estimats ximpanzés dels anys daurats de Gombe. Però allà no hi són ni la Flo, ni el Flint, ni la Fifi, ni el poderós Goliath ni la gentil Melisa (al seu costat només hi té Jordi Portabella, director de l’àrea de divulgació científica del museu).

Ha passat el temps, diverses generacions de ximpanzés i s’ha convertit en una dama de cabells blancs i prescriptora planetària de l’ecologia aquella fotogènica joveneta en shorts de les portades de National Geographic –la seva col·lega de micos, una altra del trio de les ape ladies, Dian Fossey (la tercera és Biruté Galdikas, Lady Orangutan), deia que ella hauria guanyat més premis si hagués estat “rossa com la Jane”.

Goodall –de qui ja és un tòpic ressaltar el contrast entre la seva aparent fragilitat i la seva energia i personalitat indomables, encara que no per això és menys cert– ha viatjat a Barcelona, on ahir va fer una conferència sobre els 58 anys que s’ha passat investigant els ximpanzés a Àfrica. Del carisma de la primatòloga en dona fe el fet que no quedés ni una entrada lliure per escoltar-la. Poc abans, en una conferència de premsa, va advertir que malgrat tots els progressos i la conscienciació a la qual ella tant ha contribuït, la vida salvatge i l’ecosistema continuen molt amenaçats i afrontem una “extinció massiva” d’animals, incloent-hi les girafes.

Ho va fer, això de cridar l’atenció sobre el desastre que tenim a tocar, després de saludar deixant anar el seu característic “bon dia” en llenguatge ximpanzé (un ascendent “uh, uh, uh”), que és una bona manera de guanyar-se el públic. Va recordar que ja hi ha una trentena de seus de l’Institut Jane Goodall (JGI) a tot el món, incloent-hi Espanya, i que promouen campanyes de conservació, com Forever Wild, llançada per sensibilitzar la gent sobre el tràfic il·legal d’animals. “Semblava que les coses havien de millorar i que s’havia reduït la demanda de ximpanzés com a carn a Àfrica i la venda de cries per a circs i com a mascotes, però tot ha tornat a començar”, va deplorar la primatòloga. “Es troben molts ximpanzés en botigues d’Àsia i del nord d’Àfrica”. També ha tornat a augmentar la demanda d’ivori, que “està a un preu superior a l’or”.

Jane Goodall, dijous en el bosc inundat de CosmoCaixa.
Imatge extreta d’EL PAÍS

Polèmica pel vídeo del gos mort per la Guàrdia Urbana

La mort del gos disparat per un agent de la guàrdia urbana ha generat molta polèmica a les xarxes socials. El vídeo d’un vianant que va gravar la detenció del propietari i el cos sense vida de l’animal sobre un bassal de sang s’ha fet viral i amb ell, també han sortit a la llum diferents versions de presumptes testimonis de l’incident.

El policia implicat va disparar al gos després que aquest l’ataqués als voltants de la plaça d’Espanya de Barcelona aquest dimarts. Segons la versió filtrada als mitjans ahir, l’animal va saltar a sobre del policia quan aquest va voler identificar el seu amo, perquè estava causant inseguretat entre els vianants. El gos hauria començat a mossegar el braç de l’agent, que va veure perillar la seva integritat física en constatar l’actitud agressiva i la força de l’animal. En veure que no cessava en l’agressió, l’agent va treure la pistola i va disparar.

Tanmateix, tant el Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) com l’ONG Nova Eucària han rebut diversos testimonis contradictoris sobre l’incident. Un dels més repetits explica que la policia va voler detenir el propietari de l’animal, que era un “habitual del barri”. Després de procedir a reduir-lo entre diversos agents, el gos s’hauria posat a lladrar nerviós i hauria saltat a sobre d’un policia, provocant que aquest li disparés un tret per defensar-se

Mor el cargol més solitari del món (i desapareix tota la seva espècie)

El George tenia 14 anys i era l’últim de la seva espècie

Una imagen del solitario caracol 'George'.
Imatge extreta de Catalunya Diari

Molt males notícies les que ens arriben des de Hawaii, als Estats Units. El cargol que es coneixia com a George i que era l’únic que existia al món de la seva espècie ha mort. Això significa que la seva defunció significa també la desaparició definitiva de la seva espècie, Achatinella apexfulva, després d’intents frustrats dels experts per trobar a un altre exemplar i aconseguir que es reproduïssin.

L’animal tenia 14 anys de vida i vivia en solitari criat en captivitat. Els investigadors de la Universitat de Hawaii es van endur una gran decepció quan es van trobar el seu cos sense vida. A principis de la dècada dels anys 2000, tots els altres membres de l’espècie van morir i, malgrat que els cargols són hermafrodites, necessiten un altre adult per reproduir-se.

Localitzat un linx ibèric mort d’un tret sense miraments.

L’ exeplar de tan sols tres anys amb el nom de Marvel tenia 300 perdigons d’ escopeta en el cos.

Localizado un lince ibérico muerto de un disparo a bocajarro
Imatge extreta d’un tweet de Miguel Simon

L’animal va ser localitzat gràcies al radiocollar que portava per ser una espècie en perill d’extinció.

El director del programa Life Iberlince de conservació del linx ibèric, Miguel Simón, ha explicat que la necròpsia de l’animal revela que “li van disparar molt a prop, a boca de canó” per la quantitat de perdigons que té al cos.